El viatge de la reproducció assistida: un camí de llums i ombres
Entre l’esperança i la incertesa, la il·lusió i la por: un trajecte ple de revolts, parades inesperades i horitzons per descobrir
- - - - -
Hi ha desitjos que ocupen un lloc molt profund dins nostre. El desig de formar una família, de tenir un fill o una filla, pot ser un d’ells.
Quan aquest desig no arriba de la manera que havíem imaginat i entrem en un procés de reproducció assistida, moltes coses poden canviar. Allò que potser havia començat com una aventura il•lusionant pot quedar envoltat de proves, visites mèdiques, tractaments, calendaris, esperes i resultats.
I enmig de tot això, hi ha una part del procés que de vegades queda en un segon pla: les nostres emocions. Poden aparèixer l’esperança, la il·lusió, la por, la incertesa, la frustració o el cansament. Emocions que poden anar canviant al llarg del procés i que, de vegades, no són fàcils d’entendre ni de sostenir.
Quan el desig es troba amb la realitat
Potser durant molt de temps havies imaginat com seria formar una família. Potser pensaves que, quan arribés el moment, simplement passaria. I potser no havies imaginat que necessitaries proves, tractaments o ajuda mèdica per fer realitat aquest desig.
Quan la realitat és diferent de la que havíem imaginat, poden aparèixer moltes preguntes. Per què ens està passant això? Quant de temps durarà? Ho aconseguirem? Què passarà si aquest tractament no funciona?
No sempre és fàcil trobar respostes. La reproducció assistida ens posa davant d’una realitat complexa. Hi ha decisions que podem prendre, però també molts factors que no podem controlar. Podem seguir les indicacions mèdiques, acudir a les visites i fer tot allò que està a les nostres mans, però el resultat final continua sent incert.
Aquesta manca de control pot generar molta angoixa. I també pot fer que, sense adonar-nos-en, sentim que necessitem fer alguna cosa més, trobar què estem fent malament o descobrir què podríem canviar perquè aquesta vegada funcioni.
Però no tot depèn de nosaltres. I acceptar-ho pot ser una de les parts més difícils del procés.
Quan la vida queda en espera
A vegades, el procés de reproducció assistida pot fer que sentim que la vida queda una mica en pausa.
Fem plans tenint en compte visites, tractaments o possibles resultats. Hi ha moments en què costa pensar més enllà de la propera data. Però, mentre esperem, la vida continua.
Quan les emocions entren en joc
Al llarg del procés poden aparèixer moltes emocions diferents: il·lusió, esperança, por, tristesa, frustració, ràbia, cansament...
De vegades poden canviar d’un dia per l’altre, o fins i tot conviure en un mateix moment. Podem sentir-nos esperançades i tenir por alhora. Il·lusionar-nos i, al mateix temps, intentar protegir-nos d’una possible decepció. No sempre és fàcil entendre tot el que sentim. I no cal que ho sigui.
Totes aquestes emocions formen part del camí i mereixen tenir un espai.
Quan el resultat no és el què esperàvem
És important donar-nos permís per sentir el què necessitem sentir, sobretot quan les nostres expectatives no es compleixen.
No hi ha una manera correcta de viure aquests moments, ni unes emocions que hauríem de sentir per sobre d’unes altres.
Quan l'entorn no pot sostenir
Quan vivim un procés de reproducció assistida, també pot canviar la manera com ens relacionem amb les persones que tenim al nostre voltant.
Potser hi ha persones que ens acompanyen i saben escoltar-nos. Però també pot passar que no trobem les paraules que necessitem, que sentim que els altres no acaben d’entendre el que estem vivint o que, amb la millor de les intencions, ens diguin coses que ens fan sentir encara més soles.
Quan el procés es viu en parella, també pot ser difícil sostenir-nos mútuament. Tots dos podem estar vivint emocions intenses, però no necessàriament al mateix moment ni de la mateixa manera.
I això pot fer que, de vegades, sigui difícil trobar-nos, entendre’ns o sentir-nos acompanyats. No perquè no hi hagi amor o perquè no vulguem cuidar-nos, sinó perquè sostenir l’altre també és difícil quan nosaltres mateixos estem intentant gestionar tot el què estem vivint.
Quan el camí es fa massa difícil
Hi ha moments en què el procés pesa més del que havíem imaginat. Quan el cansament, la incertesa o les decepcions s’acumulen, pot ser difícil continuar sostenint-ho tot. No cal poder amb tot ni ser forts durant tot el camí. Donar-nos permís per parar, expressar el que sentim i demanar ajuda també és una manera de cuidar-nos.
Com a psicòloga perinatal, puc acompanyar-te en aquest procés, oferint-te un espai segur on poder posar paraules al que estàs vivint, entendre les teves emocions i trobar recursos per transitar aquest camí amb més suport. Perquè, encara que no puguem controlar el resultat, sí que podem cuidar com vivim el procés. Si ho necessites, aquí tens el formulari de contacte.
