Lactància materna: beneficis, dificultats i el valor de sentir-se acompanyada
Setmana Mundial de la Lactància Materna
_ _ _ _ _
Cada any durant la Setmana Mundial de la Lactància Materna es posa el focus en la importància de protegir, promoure i donar suport a les mares que decideixen alletar. Tot i que la lactància materna és un procés biològic, no sempre és fàcil ni intuïtiu.
Com a psicòloga perinatal i especialista en atenció precoç i criança conscient, veig cada dia que una lactància satisfactòria depèn de molts factors.
L'acompanyament emocional i especialitzat, la informació de qualitat i la xarxa de suport que envolta la díada mare-nadó són imprescindibles perquè la lactància pugui desenvolupar-se de forma exitosa.
La lactància materna: molt més que aliment
La ciència ha confirmat àmpliament que la llet materna és l'aliment ideal per al nadó durant els primers mesos de vida. Hi ha infinitat d'estudis que avalen la llet materna com la millor opció per al desenvolupament dels infants.
Un dels beneficis més importants de la lactància materna va molt més enllà de l'alimentació. Es tracta del vincle. La lactància també és una experiència relacional, de construcció de vincle entre mare i nadó.
I si sabem que la lactància materna és tan beneficiosa... Per què no li donem el valor que li correspon i la protegim?
Una pregunta que em faig sovint és: si coneixem tots els beneficis de la lactància materna, per què encara és tan difícil sostenir-la?
On són les polítiques públiques que protegeixen realment la lactància?
On són els permisos de maternitat que permetin una lactància exclusiva durant els primers sis mesos sense haver d'escollir entre alimentar el teu fill o tornar a la feina?
On són els espais públics pensats perquè una mare pugui alletar amb comoditat, intimitat si la desitja i sense sentir-se jutjada?
On és el suport especialitzat accessible per a totes les famílies quan apareixen dificultats?
La realitat és que moltes mares volen alletar, però es troben soles. Amb dolor, dubtes, cansament, missatges contradictoris i una pressió enorme. Sovint no abandonen la lactància perquè no vulguin continuar, sinó perquè el sistema no les sosté.
Malgrat que l'OMS i UNICEF recomanen la lactància materna exclusiva durant els primers sis mesos de vida, menys de la meitat dels nadons del món reben aquest tipus d'alimentació. Aquesta realitat ens convida a mirar més enllà de les decisions individuals i a preguntar-nos si, com a societat, estem oferint a les mares les condicions necessàries per poder alletar si aquest és el seu desig.
No podem continuar responsabilitzant exclusivament les mares de l'èxit o el fracàs de la lactància. La lactància no és només una decisió individual; és també una responsabilitat col·lectiva. Necessita temps, recursos, professionals formats, xarxes de suport i una societat que la valori i la protegeixi.
Acompanyar sense jutjar
També és important recordar que no totes les lactàncies són iguals ni totes acaben sent com s'havien imaginat. Hi ha mares que no poden alletar, que decideixen no fer-ho o que, malgrat haver-ho intentat, han hagut de deixar la lactància abans del que desitjaven.
L'objectiu no és idealitzar la lactància ni generar més pressió. L'objectiu és que totes les mares puguin prendre decisions informades, sentir-se respectades i rebre un acompanyament sensible, sigui quin sigui el seu camí.
Demanar ajuda també forma part de cuidar-se
La llevadora és la professional de referència davant les dificultats de la lactància. I si aquestes dificultats estan afectant el teu benestar emocional, com a psicòloga perinatal t'acompanyo perquè no hagis de viure aquest procés sola.
